Francesc de Vinatea

Per Jesús Moya Casado

     Francesc de Vinatea, (Morella, 1273 -Valéncia, 1333) fon un jurista, cavaller del Regne de Valéncia i Jurat en cap (primer jurat) de la ciutat i regne.

     Fill d'un militar a les órdens de Jaume I, estudià lleis a Valéncia.

     Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la Todolella. Vivint en Morella, a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons els costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.

     Va anar a Valéncia des de Morella per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per Jaume II. Poc de temps despuix va tornar a Morella i va transferir el senyoriu de Todolella a la seua filla Francisqueta.

     Vinatea va tornar a Valéncia a on se va casar en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.

     Fon "jurat en cap" de Valéncia l'any 1333, que Alfons el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia (Xàtiva,Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló i Burriana), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades van acodir als jurats de Valéncia perque assumiren la seua defensa.

     Francesc de Vinatea va ser triat pera tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a Valéncia en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.

     Cal tindre en conte que Els Furs tenien establit que no es podia desmembrar el Regne de Valéncia.

     Segons les cróniques Vinatea va dir davant del rei:

     "…no canviarem d'opinió, encara que em separe el cap del coll, o mos mate a tots, i vos promet senyor que si me mos morim no escaparà algun d'estes que són ací, tots moriran a espasa i vós senyor i la reina i l'infant El senyor Ferrando".

     El Rei va mirar la Reina i li va dir:

     -"¿açò volíeu sentir?".

     Ella irada, plorant, li va dir:

     -"senyor, açò no consentiria el Rei Alfons de Castella, el nostre germà, perque ell els degollaria a tots".

     Alfons li va contestar:

     -"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".

     El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el Regne de Valéncia, eixe Regne diferent dels atres, on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a Aragó, ni com a Catalunya, es parla valencià.

     També és famós per una frase que hauria dirigit (segons algunes fonts a Pere, pero possiblement al propi rei Alfons), i que se considera una precisa formulació del pactisme constitucional de la Corona d'Aragó quant a la seua llimitació del poder dels reis, que feya impossible la formació d'una monarquia autoritària:

     “…cada un de ens som tant com vós, pero tots junts molt més que vós…”.

     I en recort de Francesc de Vinatea, tal dia com hui 8 de octubre de l’any 1933 les Entitats Valencianes colocaren una placa en la frontera del Convent de la Puritat, en recort de l’eixida de Morella en 1333, per a defendre els Furs de Valéncia.

© Copyright J.M.C. - 2015

http://www.chert.org